No se toleran, comentarios, sexistas, ni ofensivos. Respeta a los demás, como te gustaría que te respetasen a ti.
Importante
Nota:
Es mi lema frente a la vida, es respetar a los demás, tal y como me gusta que me respeten a mí. Amo a los animales por encima de muchos humanos. Casi siempre me dejo guiar por el corazón, aunque me lleve muchos disgustos. Soy amiga de mis amigos y los defiendo con la mejor arma que tengo, con sinceridad y la verdad. Aun no siendo rencorosa y perdonar con facilidad, aparto sin temblarme el pulso, a las personas toxicas y no perdona la traición a mi amistad.
Si no te gusta mi manera de pensar, si no eres defensora/ or, de los animales; no me interesas ni como humano, ni como amigo. Te agradecería que me borraras de tus amigos y salieras de esta página.
OTRAS PÁGINAS
- Página principal
- NORMAS DE ESTA PÁGINA
- CIENCIA
- COSMÉTICA NATURAL CASERA
- CHANGE.ORG
- DESDE EL CORAZÓN
- ESCRITORES Y MÁS
- VÍDEOS DE LA AUTORA
- ENTREVISTAS A LA AUTORA
- ARCHIVOS CLASIFICADOS O ¿DESCLASIFICADOS?
- MIS ADORABLES BEBES
- CRÍMENES SIN RESOLVER
- PROTECTORAS DE ANIMALES
- ESCRIBE LO QUE QUIERAS
- POESÍA SENSUAL
Vistas de página en total
239100
viernes, 29 de diciembre de 2017
miércoles, 20 de diciembre de 2017
jueves, 30 de noviembre de 2017
domingo, 12 de noviembre de 2017
Ni una más
Ni una más.
Celos, impotencia, posesión, manipulación. Buen coctel para maltratar a otro ser humano. 44 Mujeres, han perdido la vida en lo que llevamos de año, a manos de sus parejas o exparejas y en algunos casos a sus propios hijos. Cada vez, son más jóvenes los maltratadores y sus víctimas. ¿Qué estamos haciendo para erradicar esta lacra? Nada. Giramos la cara y damos gracias al cielo por no ser una de ellas. Que algo falla en esta sociedad, está más que demostrado. Si no somos capaces de empatizar con nuestros semejantes es que algo falla con nosotros mismos. Que la cárcel para un maltratador no es la solución, está más que demostrado, puesto que multiplica la ira y ganas de vengarse, y cuando salga, ira directamente a matar, porque mientras está en la cárcel está pensando como vengarse, en vez de intentar recuperarse. Sería más provechoso invertir en centros de control de la ira y reinserción. Desde que una mujer denuncie, automáticamente sea ingresado, hasta su total recuperación, solo así, se evitara que en el futuro sea demasiado tarde.
Lo que sí tenemos todos claro, es que no estamos haciendo las cosas bien y lo que se está haciendo, no funciona, puesto que mueren más mujeres. Ya es hora de cambiar desde los cimientos de las administraciones y ver al maltratador como un enfermo y desde la primera denuncia, intentar ayudarle en vez, de crearle más odio hacía la víctima.
Ana Giner Clemente
sábado, 4 de noviembre de 2017
lunes, 3 de julio de 2017
La Sega
Imatge de internet
- A NOSTRES MAJORS I
ANTEPASSATS -
LA SEGA
L'intenció
del poema que ve a continuació és rendir un humil
homenage
als
llauradors
de nostra
Comunitat,
que es dedicaren al cultiu
de l'arròs
en una época
situada a l'entorn
dels
anys
quaranta i cinquanta del sigle passat.
Pose l'accent en el valor dels
treballs,
a sovint
descompassats,
que hagueren
d'afrontar,
davant
els
quals
la pobra
ofrena
d'estes
lletres,
brotades
des d'un
profunt
sentiment
d'admiració,
se queda en res. Igualment,
faig
alusió
a antepassats més lluntans,
ya casi
oblidats
per
alguns,
que transformant
una naturalea
hostil a pur
d'esforç
i sacrifici
conseguiren
adaptar-se i
sobreviure,
creant
el vast
entramat
de camps
de les planures.
Hui yo he sentit
l'aroma
de l'arròs.
He caminat chafant
pilots
de fanc.
He contemplat lluntans
i
negres
pins
que a montanyars
estan
arraïlats.
També he admirat la gleva i el tarroç.
Que conreats fa temps a pura sanc,
el llaurador tragué des de molt
dins
sos aspres
fruits
madurs
i
assaonats.
He recordat la sega usant la falç.
Als jornalers
doblats
en mig
dels
camps,
tots amerats,
chorrant-los
la suor.
I en la falç gran
a punt
de desbarbar.
En aiguamoll verdós
com
un alfals
tallen corbelles
tan lluentes
com
els
llamps.
Garrits rossins
movent-se
en la calor
van esmonyint carrets
de garbejar.
Hui m'he
trobat
en mig
dels
meus
recorts:
els llauradors
chafant
i
trapijant,
el tarquim moll
banyant-los
els
turmells
i manejant
aïnes
en les mans.
I lo mateix que aquells els
nostres
morts,
serren
rastolls, espigues separant.
I lo
mateix que aquells els nostres vells,
arrepunyant
estan corbelles grans.
Van
acachats, es mouen ajopits,
menegen
mans, els torsos inclinats,
els
lloms calents, madurs i ben pansits,
tallen
l'arròs collint en prims menats.
Les
seues hores acaben en les nits.
Per
aiguamolls tan plans i desolats
només
la fosca els deixa encondolits,
i la
llum clara els torna treballats.
Des
del cel pur els grallen aus en vol
harmonisant
el ritme del seu ball.
Mes,
no va en ells, al dur l'esquena al sol
molt
capficats mirant a on està el tall.
Porten
la pell marcada pel resol,
van
protegits en peces de retall,
son
quemenjar l'adoben en perol
de lo
que trauen les fibres del seu rall.
Si
algú no sap qué és lo que estan fent,
yo li
puc dir: transmuten la marjal.
En la
suor donaren el seu rent
a
l'espirit del fanc elemental.
Produí
la terra, encara no volent.
En lo
patir donà son fruit real.
Se
l'obligà, va ser un tant violent.
Se la
forçà, a tindre gra cabal.
Que
els torne Deu, és sol el seu voler,
lo
que tot l'any han dut acaronant.
Lo
que naixqué com a menut planter
multiplicat
ho estan arreplegant.
Es la
raó de tot el seu quefer.
I que
no vinga tormenta de llevant.
No
siga això com el matalafer
que
ho desfà tot i es queden tremolant.
Marjalencs
valencians.
Adobats
llauradors per tots els carassols i les rosades.
¿Quí
s'enrecorda de vosatres?
Valents.
Ajopits.
Inclinats.
Encondolits.
Pansits.
Treballats...
Mai...
desolats.
Josep
Manuel Puchalt
Nota: poema en Llengua Valenciana, construït
d'acort en la mètrica per a versos en cesura de la poesia clàssica valenciana,
i normes ortogràfiques de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
lunes, 20 de marzo de 2017
Demasiado Tarde
Tengo el placer de invitaros a la presentación de la novela; Demasiado tarde. Me encantaría veros de nuevo y celebrar esta nueva aventura.
lunes, 6 de marzo de 2017
A ti mujer
A
ti mujer que das sin esperar
nada
a cambio, dejando de lado
tu
hermosa figura, olvidando las
cicatrices
que sufrirás para ofrecer
con
ilusión tu vientre a la vida.
A
ti mujer que amamantas
de
tus pechos alimento, y
entregas
miles de caricias sin
esperar
nada a cambio.
Sí.
A ti mujer, que proteges a tus retoños
con
uñas y dientes si están en peligro y
fuese
necesario.
A
ti mujer, que te das a los tuyos
en
cuerpo y alma, aun sabiendo
que
no existe gratitud humana
para
ti en este mundo.
A
ti mujer que te levantas sonriente y feliz
cada
día, luchando ante toda adversidad,
trabajando
de sol a sol para que a tu familia
nada
le falte.
Sí.
Sí. A ti mujer que con un beso de tu esposo
y
un “mamá, te quiero”, te sientes la mujer
más
dichosa, dando por recompensados
tantos
sacrificios y esfuerzos.
Ana Giner
Suscribirse a:
Entradas (Atom)